17 jul. Sobre els desnonaments

Molts clients truquen al despatx traslladant-nos la seva preocupació per què els arrendataris no els abonen les rendes acordades. Per desconeixement o confosos per la errònia informació que circula tant pel “boca a boca” com per internet, alguns desconeixen com procedir i d’altres pensen que es tracta d’un procediment etern en que cap la possibilitat que no recuperin la possessió de la seva finca.

Davant l’arrendatari que no abona la quantitat acordada i que no té intenció d’arribar a una entesa extrajudicial, l’arrendador es veu obligat a acudir als jutjats en defensa dels seus interessos. El conducte judicial per resoldre la qüestió és el procediment de desnonament. I si bé existeixen diversos procediments de desnonament en funció de la casuística, l’objectiu és sempre el mateix: recuperar la possessió de la finca.

Segons dades del CGPJ a Catalunya es varen practicar l’any 2019 un total de 12.446 desnonaments, essent aquesta la Comunitat Autònoma que encapçala la llista en quant a número de desnonaments. D’aquests, 8.427 són desnonaments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans i els 3.971 restants derivats d’execucions hipotecàries.

Malgrat el procediment judicial pot resultar lent en funció del partit judicial en que es trobi ubicada la finca, el seu legítim propietari recuperarà sempre, més tard o més d’hora, la seva possessió. El dret i el respecte a la propietat privada són els fonaments de la nostra societat. Per això l’Ordenament jurídic assegura que existeixin les eines i conductes pertinents per a preservar i fer valdre aquest dret en front tercers. De tal manera que el propietari que no ostenta la possessió de la finca per haver cedit aquesta a un tercer, podrà sempre recuperar-la, ja sigui per conducte extrajudicial o, de no ser possible, per conducte del procediment de desnonament.