EL CORREU ELECTRÒNIC: NATURALESA DE PROBA DOCUMENTAL

Des del passat 23 de juliol de 2020 el correu electrònic és oficialment considerat proba documental vàlida en judici. Aquesta és una sentència d’alta transcendència jurídica que mereix comentari i que posa fi a un llarg debat que fins la data no s’havia resolt.

En aquest fòrum hem parlat més d’una vegada de la importància de la tecnologia a la vida moderna. La seva evolució és molt ràpida i de vegades la Justícia no sap o no pot agafar el ritme a la societat civil i aquest n’és un clar exemple. Per veure-ho clar destacarem una dada: l’any 2000 ja hi havia prop de 600 milions de correus electrònics arreu del món. No obstant no és fins el 2020 que es pronuncia el nostre Tribunal Suprem per matisar el que a la nostra legislació no es preveu sigui considerat proba documental. Si bé el naixement del correu electrònic es remunta als anys setanta, el seu ús ordinari a la vida civil ja estava perfectament normalitzat a començaments dels 2000. I com dèiem, aquesta desintonia entre la realitat de la vida diària i el funcionament dels procediments judicials no és cap novetat.

La sentència aborda la qüestió utilitzant el sentit comú. Si la normativa processal (que és numerus clausus i per tant només considera proba la recollida expressament) no preveu el correu electrònic com a proba documental, però aquest està perfectament integrat a la vida diària i és un dels principals canals de comunicació, el més raonable és atributi’ls-hi aquesta naturalesa jurídica. Qüestió diferent és que, tot punt admès com a proba documental en una causa, s’entri a valorar la seva autenticitat i/o rellevància pel cas.

Aquesta és una sentència d’alta importància jurídica i a tindre present per part dels operadors jurídics. En matèries de dret civil i laboral en pràcticament totes les demandes que es presenten al jutjat s’hi acompanya algun correu electrònic. Per què com dèiem és un dels principals canals de comunicació de les persones, tant físiques com jurídiques, i per tant la seva rellevància des del punt de vista de la proba és indiscutible. I la seva naturalesa jurídica, des d’ara, és la de proba documental.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.