18 juny Sobre l’ingrés mínim vital

Des de fa anys es ve parlant arreu del món sobre la inclusió d’una renda mínima en forma de prestació dirigida a les persones físiques sense recursos o amb recursos molt limitats. Aquesta idea s’ha denominat de diferents maneres, com ara renda mínima, renda bàsica, renda universal, etc. Ara, des del passat dia 15 de juny de 2020 i arrel de la crisi del Covid-19 ja és una realitat a Espanya i s’ha vingut a denominar Ingrés Mínim Vital.

L’ingrés mínim vital és una prestació de la Seguretat Social, de modalitat no contributiva, que serveix per a garantir uns ingressos mínims a aquelles persones que es trobin en situacions econòmiques dificultoses i de més vulnerabilitat sempre i quan es compleixin una sèrie de requisits.

Aquesta prestació va dirigida no a les persones físiques individualment sinó a les unitats familiars. És a dir, que l’accés a l’ingrés mínim vital és un dret reconegut per cada unitat familiar (unitat de convivència segons la denominació del Real Decret-Llei 20/2020, de 29 de maig) i no per cadascun dels ciutadans individualment.

La quantía de renda garantida varía en funció de la situació particular de cada nucli de convivència. L’any 2020, pels casos en que la unitat de convivència és una única persona que viu sola, situada entre els 23 i 65 anys d’edat i que ha viscut de forma independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, està establerta en 462 euros mensuals. Per la resta de casos, en què la unitat familiar la formen més d’una persona, la quantitat s’incrementa en 139 euros mensuals per cada persona adicional, fins el límit de 1.015 euros mensuals. Pel cas de les famílies monoparentals tenen previst un complement mensual per import de 100 euros.