L’Índex IRPH a debat

La llarga guerra judicial entre banca i consumidors en relació l’índex IRPH continúa. El passat 03 de març de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava una resolució per la que, en síntesi, es deixava en mans dels jutjadors espanyols el determinar en cada cas concret la transparència -o la falta d’aquesta- en les contractacions de prèstecs vinculats al polèmic índex de referència.

Així ho ha fet recentment la Secció 15 Civil de l’Audiència Provincial de Barcelona i el pronunciament favorable a la banca ha estat notícia. Malgrat el rebombori en fallar a favor de les entitats finançeres, en realitat la qüestió sobre la nul·litat i abusivitat de les clàusules IRPH no ha estat mai clara. Existeixen des de fa anys dues línies jurisprudencials contradictòries: la corrent favorable al client consumidor  declara la nul·litat d’aquestes clàusules en existir falta d’informació i transparència durant la fase pre-contractual i en considerar que les entitats finançeres tenien capacitat real i efectiva per influir directament en el valor de l’índex de referència vinculat al prèstec; la contrària, que dóna la raó a la banca, declara la inexistència de desequilibri entre parts contractants i l’absència de falta de transparència en la contractació en resultar l’IRPH un índex de referència oficial i publicat al què el consumidor en té fàcil accés.

La posició d’aquest despatx respecte l’assumpte ha estat sempre la mateixa: Els prèstec hipotecaris són contractes d’adhesió cel·lebrats entre una entitat finançera i un consumidor. Com a conseqüència, la normativa pròpia de Consumidors i Usuaris resulta d’aplicació a la relació jurídica i de conformitat amb la mateixa les clàusules IPRH no podrien ser susceptibles de control d’abusivitat, per referir-se aquestes a la definició de l’objecte principal del contracte: el preu (ex art. 4.2 de la Directiva 93/13/CEE). No obstant l’anterior, sí són susceptibles de control de transparència en aplicació de la normativa de Consumidors i Usuaris, per que malgrat la condició general de contractació litigiosa no és susceptible de control d’abusivitat, el nostre Tribunal Suprem ha declarat reiteradament la procedència del doble exàmen de transparència: el control de transparència de la clàusula i el control de comprensibilitat del client respecte d’aquesta clàusula.

No obstant l’anterior, la citada Sentència de  la Secció 15 Civil de l’Audiència Provincial de Barcelona ha sorprès a la majoría d’operadors jurídics i els seus clients en considerar que l’IRPH no és una condició general de la contractació, sinó un índex de referència, i que per tant el seu control d’abusivitat i transparència correspon al Banc d’Espanya i no als tribunals. Si bé aquest plantejament ja l’havia posat de manifest el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la Sentència de l’Audiència de Barcelona és notícia per haver dictaminat que el control de transparència es supera, i que si no es superès això tampoc implicaría la nul·litat de la clàusula. Per dos raons: la primera per que el banc, resol el Tribunal, no resulta obligat ni a explicar al client com es confecciona l’índex IRPH ni a informar sobre l’existència d’altres índex de referència, i la segona per que si els clients prestataris haguessin disposat d’aquesta informació tampoc haguessin près una decissió diferent a l’adoptada.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.